La Bailía General de Valencia en tiempo de Germanía

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/RHM2021.39.09

Palabras clave:

Germanía, Real Patrimonio, Bailía General de València, Quema, Siglo XVI

Resumen

El presente trabajo pretende abordar la Bailía General de València durante la revuelta de la Germanía. Esta institución encargada de gobernar el Real Patrimonio hubo de enfrentarse a difíciles situaciones y crear nuevas soluciones a los problemas planteados por los agermanados. Su estudio nos permitirá aproximarnos a un acontecimiento que marcó la Historia Moderna del reino de València y que todavía hoy suscita interés.

Citas

Aliaga Girbés, José, Los tributos e impuestos valencianos en el siglo XVI. Su justicia y moralidad según Fr. Miguel Bartolomé Salón, O.S.A. (1539?-1621), Roma, Instituto de Historia Eclesiástica, 1972.

Belenguer Cebrià, Ernest, Fernando el Católico y la ciudad de Valencia, València, Universitat de València, 2012.

Belenguer Cebrià, Ernest i Buyreu Juan, Jordi, «Carlos V y la Corona de Aragón: de la inestabilidad real al potencial conflicto» en Francisco Sánchez-Montes González i Juan Luis Castellano (coords.), Carlos V. Europeísmo y universalidad, vol. 3, Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 2001: 47-74.

Benítez Sánchez-Blanco, Rafael, Heroicas decisiones. La Monarquía Católica y los moriscos valencianos, València, Institució Alfons el Magnànim, 2001.

Canet Aparisi, Teresa, «Las Instituciones regnícolas valencianas entre Fernando el Católico y Carlos V, 1518-1536» en Ernest Belenguer Cebrià (coord.), De la unión de Coronas al Imperio de Carlos V, vol. 1, Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 2001: 445-478.

Canet Aparisi, Teresa, Navarro Clerigues, Carles i Ribera Torrentí, Mª Antonia, «El impuesto de la quema. Aproximación a su estudio», Estudis: Revista de Historia Moderna, 9 (1981-1982): 229-242.

Carretero Zamora, Juan Manuel, «Los comuneros ante la hacienda y la deuda del Emperador Carlos V: los fundamentos estructurales de la protesta (1516-1520)», Estudis: Revista de Historia Moderna, 44 (2018): 9-36.

Duran i Grau, Eulàlia, «Aspectes ideològics de les Germanies», Pedralbes: Revista de Història Moderna, 2 (1982): 53-68.

Duran i Grau, Eulàlia, Les Germanies als Països Catalans, Barcelona, Curial, 1982.

Duran i Grau, Eulàlia, Les cròniques valencianes sobre les Germanies de Guillem Ramón Català i de Miquel Garcia (segle XVI). Edició a cura d’Eulàlia Duran, València, Eliseu Climent, 1984.

Durán i Grau, Eulàlia i Requesens, Joan, Profecia i poder al Renaixement: texts profètics catalans favorables a Ferran el Catòlic, València, Eliseu Climent, 1997.

Febrer Romaguera, Manuel V., «Catedráticos de cánones y literatura canónica en la Universidad de Valencia anterior a la provisión de las cátedras pavordías (1499-1589)», Saitabi, 50 (2000): 45-67.

Ferrer Mallol, Mª Teresa, «La Batllia general de la part del regne de València dellà Xixona», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 6 (1987): 279-310. https://doi.org/10.14198/medieval.1987.6.12

Ferrero Micó, Remedios, La hacienda municipal de Valencia durante el reinado de Carlos V, València, Ajuntament de València, 1987.

García Cárcel, Ricardo, Las Germanías de Valencia, Barcelona, Edicions 62, 1975.

Guiral-Hadziiossif, Jacqueline, Valencia, Puerto mediterráneo en el siglo XV (1410-1525), València, Institució Alfons el Magnànim, 1989.

Muñoz Pomer, María Rosa, et alii, Els llibres de la col·lecta del Dret Portugués de València (1464-1512), València, Universitat de València, 2019.

Nadal Oller, Jordi, «La revolución de los precios españoles en el siglo XVI. Estado actual de la cuestión», Hispania: Revista española de historia, 77 (1959): 503-529.

Navarro Sorní, Miguel, «El cardenal Rodrigo de Borja y la importancia y significado histórico del encargo por él realizado», en Massimo Miglio, Ana Maria Oliva i Maria del Carmen Pérez García (eds.) Rinascimiento italiano e committenza valenzana gli angeli musicanti della catedrale di València, Roma, Istituto Storico Italiano per il Medio Evo, 2011: 21-46.

Pardo Molero, Juan Fco., La defensa del Imperio: Carlos V, Valencia y el Mediterráneo, Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 2001.

Pardo Molero, Juan Fco., «Predicación, protesta y orden social en Valencia (1519-1529)» en Ricardo Franch Benavent, Fernando Andrés Robres i Rafael Benítez Sánchez-Blanco (coords.), Cambios y resistencias sociales en la Edad Moderna. Un análisis comparativo entre el centro y la periferia mediterránea de la Monarquía Hispánica, Madrid, Sílex, 2014: 467-476.

Pardo Molero, Juan Fco., «Movidos de equidad. El Consejo Real y el gobierno del Real Patrimonio en Valencia (1506-1533)» en Juan Fco. Pardo (ed.) El gobierno de la virtud. Política y moral en la Monarquía Hispánica (siglos XVI-XVIII), Madrid, Fondo de Cultura Económica de España, 2017: 53-88.

Pérez García, Pablo, Las Germanías de Valencia, en miniatura y al fresco, València, Tirant Humanidades, 2017.

Pérez García, Pablo, «Lluís Oliver i de Boteller i la Germania de València», Pedralbes: revista de Història Moderna, 39 (2019): 127-143.

Pérez García, Pablo, «La Germanía, quinientos años después» en Reflexiones históricas y artísticas en torno a las Germanías de Valencia, València, Universitat de València, 2020: 17-85.

Pérez García, Pablo i Català Sanz, Jorge, Epígonos del encubertísmo: proceso contra los agermanados de 1541, València, Direcció General del Llibre i Coordinació Bibliotecària, 2000.

Piles Ros, Leopoldo, Estudio documental sobre el Bayle general de Valencia; su autoridad y jurisdicción, València, Institut Alfons el Magnànim, 1970.

Rivero Rodríguez, Manuel, «La Corona de Aragón metàfora de la Monarquía de Carlos V. Gattinara y sus ideas de gobierno (1519-1520)», en B. J. García (coord.), El Imperio de Carlos V: procesos de agregación y conflictos, Madrid, Fundación Carlos de Amberes, 2000: 97-110.

Salvador Esteban, Emilia, La economia valenciana en el siglo XVI (comercio de importación), València, Universitat de València, 1972.

Salvador Esteban, Emilia, «La ‘Frontera’ intraregnícola valenciana y su impacto en las Instituciones reales. El ejemplo de las dos Bailías generales», Pedralbes: revista de Història Moderna, 25 (1993): 11-24.

Salvador Esteban, Emilia, «Un aragonés en la Valencia de Fernando el Católico. Alfonso Sánchez, lugarteniente de tesorero general», Aragón en la Edad Media, 20 (2008): 709-721.

Terol i Reig, Vicent, «Vespres de Germania a Ontinyent: els avalots antifiscals de 1519», Alba, Revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida, 13/14 (1999): 41-55.

Terol i Reig, Vicent, Un regne sense cavallers? La Germania en la sotsgovernació de Xàtiva, tesi doctoral inèdita, València, Universitat de València, 2002.

Vallés Borràs, Vicent J., La Germanía, València, Institució Alfons el Magnànim, 2000.

Viciana, Rafael Martí de, Libro quarto de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino (Edició a cura de Joan Iborra), València, Universitat de València, 2005.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

01-10-2021

Cómo citar

Conca Alonso, J. M. (2021). La Bailía General de Valencia en tiempo de Germanía. Revista De Historia Moderna, (39), 246–271. https://doi.org/10.14198/RHM2021.39.09