La selección de los oficiales reales en la Cataluña de la segunda mitad del seiscientos. Una contribución al estudio de las instituciones forales

Autores/as

  • Miquel Àngel Martínez Rodríguez Universitat de Barcelona, España

DOI:

https://doi.org/10.14198/RHM2003.21.19

Palabras clave:

Oficiales reales, Elección de cargos, Nombramiento, Instituciones forales, Cataluña

Resumen

Se ha pretendido dar una respuesta clarificadora a los distintos aspectos que incidían en el nombramiento de los oficiales reales. Los criterios para seleccionarlos otorgaban un papel relevante al Consejo de Aragón y en menor intensidad al Virrey de turno del Principado. Esquema válido no sólo para el nombramiento de los magistrados, sino también para las restantes instituciones reales catalanas. La decisión última dependía de la voluntad real. Y ésta valoraba sobremanera la fidelidad y el servicio familiar a la Corona en anteriores circunstancias históricas. Pero los recursos económicos para garantizar, por ejemplo, el funcionamiento de la Audiencia también absorbían la atención de la monarquía. Lo cual provocaba una incesante, y en ocasiones complicada, búsqueda de fuentes de ingresos, como se observa en Cataluña durante el conflicto de los Segadores.

Citas

Canet Aparisi, Teresa, La magistratura valenciana (siglos XVI-XVIII), Valencia, Universidad de Valencia, Valencia, 1990.

Català i Roca, Pere, El virrei comte de Santa Coloma, Barcelona, Rafael Dalmau, 1988.

Ferro i Pomà, Víctor, El dret públic català: Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic, Eumo, 1987.

Lazerme de Regnes, Philippe, Noblesa catalana: cavallers i burguesos honrats de Rosselló i Cerdanya, La Roche-sur-Yon, 1975.

Martínez Rodríguez, Miquel Àngel, «Aproximació a l’estudi d’una família catalana als segles XVI i XVII: els Meca», Pedralbes. Revista d’història moderna, 13/II (1993): 255-262.

Martínez Rodríguez, Miquel Àngel, «La Real Audiencia de Cataluña en la segunda mitad del siglo XVII: mecanismos de elección y componente humano», en Pablo Fernández Albaladejo (ed), Actas de la IV Reunión Científica de la Asociación Española de Historia Moderna, Vol. 1: Monarquía, Imperio y pueblos en la España Moderna, Alicante, Universidad de Alicante, 1997: 425-436.

Martínez Rodríguez, Miquel Àngel, «Linaje y poder en la Cataluña foral: la actividad política de los Copons», Cuadernos de Historia Moderna, 22 (1999):11-31.

Martínez Rodríguez, Miquel Àngel, «Personal de la Batllia i del Mestre Racional de Catalunya a la segona meitat del Sis-cents», Estudis. Revista de historia moderna, 25 (1999): 143-161.

Molas Ribalta, Pere, Família i política al segle XVI català, Barcelona, Rafael Dalmau, 1990.

Molas Ribalta, Pere, Catalunya i la Casa d’Àustria, Barcelona, Curial, 1996.

Molas Ribalta, Pere, La Audiencia borbónica del reino de Valencia (1707-1834), Alicante, Universidad de Alicante, 1999.

Molas Ribalta, Pere, «El marqués d’Aitona a la guerra de Successió», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XI (2000): 51-59.

Molas Ribalta, Pere et al., Historia social de la administración española. Estudios sobre los siglos XVII y XVIII, Barcelona, CSIC, Barcelona, 1980.

Montagut Estragués, Tomàs de «El baile general de Cataluña (notas para un estudio)», Hacienda Pública Española, 87 (1984): 73-84.

Montagut Estragués, Tomàs de, El Mestre racional a la Corona d’Aragó (1283-1419), 2 vols., Barcelona, Fundació Noguera, 1987.

Padrós i Castillón, Xavier, «Poder i institucions. Pere d’Amigant, magistrat de la Reial Audiència de Catalunya (1645-1706), en Actes I Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1984, vol. 2: 1490-160.

Sales i Folch, Núria, Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Estudis sobre la Catalunya dels segles XVI al XVIII, Barcelona, Empúries, 1984.

Sales i Folch, Núria, Història de Catalunya. Vol. IV: Els segles de la decadència, segles XVI-XVIII, Barcelona, Edicions 62, 1989.

Sanabre i Sanromà, Josep, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa, 1640-1659, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1956.

Sanabre i Sanromà, Josep, La resistència del Rosselló a incorporar-se a França, Perpinyà, Llibres del Trabucaire, 1985.

Tomás y Valiente, Francisco, La tortura en España, Barcelona, Ariel, 1982.

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

15-10-2003

Cómo citar

Martínez Rodríguez, M. Àngel. (2003). La selección de los oficiales reales en la Cataluña de la segunda mitad del seiscientos. Una contribución al estudio de las instituciones forales. Revista De Historia Moderna, (21), 433–446. https://doi.org/10.14198/RHM2003.21.19

Número

Sección

Varia