¿Obligación moral o responsabilidad política? Las autoridades borbónicas en tiempo de epidemias en la Cataluña del siglo XVIII
DOI:
https://doi.org/10.14198/RHM1998-1999.17.05Palabras clave:
Siglo XVIII, Enfermedades epidémicas, Cataluña, Conca de Barberá, Estado, Medidas políticas, Evolución demográficaResumen
En el marco de un siglo XVIII caracterizado por el crecimiento, este trabajo se centra en el estudio de las enfermedades epidémicas que afectaron a la población de la Conca de Barbera durante la segunda década del siglo XVIII. Primeramente, se evalúa la incidencia de las enfermedades en la evolución de la población, junto a los posibles elementos causales, dentro de un contexto socioeconómico que permite analizar el «marco social de la crisis». En segundo lugar, se estudian las medidas de lucha dictadas por las autoridades, así como el espacio político abierto al ejecutarse aquéllas. Finalmente, se hace una valoración general de estos factores para poder comprender el papel del Estado del siglo XVIII y sus limitaciones.Citas
Andreu i Sugranyes, Jordi, Economia i societat a Reus durant la crisi de l'Antic Règim, Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1986.
Andreu y Sugranyes, Jordi, El Camp de Tarragona i el Priorat durant els segles XVIII i XIX. Les Bases demogràfiques, agràries i comercials de l'expansió setcentista, tesis de doctorado inédita, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1994.
Arranz Herrero, Manuel, «Epidèmies i crisis agràries a la Catalunya Nova en els decennis de 1720: l'actitud de les autoritats borbòniques», Aplec de Treball 7 (1985): 193-216.
Balcells, Albert (coord.), Història dels Països Catalans, II: De 1714 a 1975, Barcelona, Edhasa, 1980.
Calbet i Camarasa, Josep M. y Vallribera i Puig, Pere, Medicina i societat a l’Espluga de Francolí (segles XVIII i XIX), Barcelona, Universitat de Barcelona, 1990.
Carmichael, Ann G., «Infection, hidden hunger, and History», en Robert I. Rotberg y Theodore K. Rabb (eds.), Hunger and History. The impact of changing food production and consumption patterns on society, Cambridge, Cambridge University Press, 1985: 51-66.
Casanovas i Canut, Sebastià, Memòries d'un pagès del segle XVIII, Barcelona, Curial, 1978.
Feliu, Gaspar, Precios y salarios en la Cataluña Moderna, Madrid, Banco de España, 1991.
Ferrer Alòs, Llorenç, «Notas sobre las estructuras agrarias catalanas en el siglo XVIII», en Estructuras agrarias y reformismo ilustrado en la España del siglo XVIII, Madrid, Ministerio de Agricultura, 1989: 189-212.
Garrabou Segura, Ramón «Sobre la formació del mercat català en el segle XVIII. Una primera aproximació a la base dels preus dels grans a Tàrrega (1732-1811)», Recerques, 1 (1970): 83-121.
Grau i Pujol, Josep M. T. et al., «La població de la Conca de Barberà entre la crisi de mitjan XVII i les epidémies del 1725-1727», Aplec de Treball, 8 (1987): 169-180.
Grau i Pujol, Josep M. T., Població i lluita contra la mort a Montblanc (s. XVIII), Tarragona, Diputació de Tarragona, 1990.
Guali Vilà, Valentí, «Les crisis demogràfiques de la primera meitat del segle XVIII a la Conca de Barberà», Aplec de Treball, 12 (1994): 105-123.
Iglésies, Josep, Estadístiques de població de Catalunya. El primer vicenni del segle XVIII, 3 vols., Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1974.
Jordi, R., «Notas sobre terapéutica hospitalaria usada en una epidemia de Montblanc. Año 1725», Circular Farmacéutica Butlletí Informatiu, XII/138 (1981): 69-73.
Juliano Corregido, María Dolores, «Evolució demogràfica a Barberà de la Conca», Aplec de Treballs, 7 (1985): 47-115.
Livi-Bacci, Massimo, Ensayo sobre la historia de la demografía europea. Población y alimentación en Europa, Barcelona, Ariel, Barcelona, 1988.
Llimargas i Marsal, Jordi, «Els sistemes locals de previsió de l'escassetat a les acaballes de l'Antic Règim», en Le Jacobinisme. Actes dels Col·loquis de Barcelona (4-5-6 maig de 1989), Florència (29-30 juny i 1 de juliol de 1989) i Montpellier (25-26-27 setembre de 1989), Bellatera, Universitat Autònoma de Barcelona, 1989: 111-122.
Mateu Tortosa, Enric, Arroz y Paludismo, Valencia, Alfons el Magnànim/IVEI, 1987.
Nadal Oller, Jordi, La población española (siglos XVI a XX), Barcelona, Ariel, 1988.
Navarro Miralles, Luis José, «Aproximación a un estudio de la agricultura del Corregimiento de Tarragona en la primera mitad del s. XVIII, a través del Real Catastro», en Congreso de Historia Rural, siglos XV al XIX, Madrid, Universidad Complutense de Madrid/Casa de Velázquez, 1984: 727-746.
Pérez Moreda, Vicente, Las crisis de mortalidad en la España interior. Siglos XVI-XIX, Madrid, Siglo XXI, 1980.
Pérez Moreda, Vicente, «Hambre, mortalidad y crecimiento demográfico en las poblaciones de la Europa preindustrial», Revista de Historia Económica, 6/3 (1988): 709-735.
Peset Reig, Mariano y José Luis, «Cultivos de arroz y paludismo en la Valencia del siglo XVIII», Hispania, XXXII/121 (1972): 275-375.
Porta i Balanyà, Josep M., «Una aproximació a la població de Montblanc: estat de la qüestió (s. XIV, XV, XVI i XVIII)», en Ier Col·loqui d'Història del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat, Tarragona, Diputació Provincial de Tarragona, 1979: 41-47.
Porta i Balanyà, Josep M., La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1986.
Sales, Núria, Els segles de la decadencia: segles XVI-XVIII, Barcelona, Edicions 62, 1989.
Soler i Simon, Santi, Memòries d'una familia pagesa: els Anglada de Fonteta (segles XVII-XVIII), La Bisbal d’Empordà, Ajuntament de La Bisbal, 1994.
Tello, Enric, Cervera i la Segarra al segle XVIII. En els orígens d'una Catalunya pobra, 1700-1860, Lleida, Pagés, 1995.
Thompson, Edward P., Costumbres en Común, Barcelona, Crítica, 1995.
Vicedo i Rius, Enric, Les terres de Lleida i el desenvolupament català del Set-cents. Producció, propietat i renda, Barcelona, Crítica, 1991.
Vilar, Pierre, La Catalogne dans l'Espagne Moderne, 3 vols., París, SEVPEN, 1962.
Zarzoso Orellana, Alfonso, Prevenció epidèmica i salut pública a la Barcelona del segle XVIII, trabajo de investigación de doctorado, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra/Institut Universitari d’ Història Jaume Vicens i Vives, 1994.
Descargas
Estadísticas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 1999 Alfonso Zarzoso Orellana
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.