Revista de Historia Moderna estableix les normes següents per a l’enviament d’originals a la revista, que en el cas de no seguir-se podria comportar la no accepció del treball. Podeu dirigir-vos a l’adreça electrònica de la persona de contacte principal de la revista per a qualsevol informació, aclariment, dubte, etc. que pugueu necessitar sobre les instruccions d’aquest apartat.

Els tipus de treball que accepta Revista de Historia Moderna són articles d’investigació, de caràcter monogràfic per a la secció «Dossier monogràfic», i de caràcter miscel·lani per a la secció «Vària».

La recepció d’originals per a la secció «Dossier monogràfic» es comunicarà mitjançant una crida (call for papers) en l’apartat Avisos, així com en la pàgina principal de la revista. L’admissió de treballs per a la secció «Vària» estarà oberta durant tot l’any. Els manuscrits rebuts en dates en què el procés d’edició estiga molt avançat podran ser proposats per al número següent, amb la conformitat prèvia dels autors i autores.

Revista de Historia Moderna encarrega les ressenyes de les publicacions que considera oportunes i es reserva el dret a publicar-les una vegada rebudes. No s’accepta el lliure enviament de ressenyes.

Una vegada rebut un original, se sotmetrà al procés d’avaluació per experts i, si escau, a la seua edició d’acord amb la periodicitat de publicació establida.

A més d'aquestes directrius, es recomana a les autores i autors la consulta prèvia, abans d'enviar els seus originals, de tots els apartats de la revista amb informació que afecte els treballs, com les polítiques ètiques de publicació, la política antiplagi, etc.

1 Requisits generals

1. Originalitat. Cada article haurà d’anar acompanyat d’una carta de presentació en la qual conste de manera expressa que és original i inèdit, que no infringeix drets d’autor i que no ha sigut enviat a altres publicacions al mateix temps. A aquest efecte, no es consideraran inèdits i, per tant, seran rebutjats, els treballs (o versions d’aquests treballs, inclosos preprints) que ja estiguen accessibles al públic en versió electrònica.
2. Idiomes. S’accepten treballs en espanyol, català, francès, anglès, italià i portuguès.
3. Enviaments. Els treballs seran enviats en línia a través la web de la revista. Per a fer-ho serà necessari registrar-se prèviament si és la primera vegada, o iniciar sessió si ja disposa d’identificació i contrasenya.

   S’hauran de registrar dos esborranys de l’article, una versió completament anonimitzada (eliminant qualsevol element del text, les notes i les metadades que puguen servir per a identificar l’autoria, així com les fonts de finançament de la investigació) per a ser enviada a avaluació pel sistema de doble cegament i una segona versió completa per a la seua possible publicació.

   La versió anonimitzada es registrarà com a arxiu principal. La resta d’arxius (versió completa, carta de presentació, imatges, taules, gràfics, etc.) s’adjuntaran a través de l’apartat «3. Càrrega d'arxius complementaris».

4. Extensió i format. Els treballs no podran excedir les 12.500 paraules (incloent-hi notes i referències bibliogràfiques) i es presentaran en format Microsoft Word (.docx) o Open Document Format (.odt). El Consell de Redacció es reserva el dret d’ampliar discrecionalment l’extensió dels articles atenent circumstàncies especials de rellevància.
5. Autoria. En l’apartat corresponent del registre d’usuari o usuària s’hauran d’incloure les dades següents: nom i cognoms, categoria professional actual, filiació institucional, país i adreça electrònica (preferiblement institucional). Per a publicar en Revista de Historia Moderna serà obligatori disposar de l’identificador ORCID. Registre gratuït en https://orcid.org

   Contribució d'autoria. A partir de 2025 tots els articles publicats en Revista d'Història Moderna inclouran la taxonomia CRediT (https://credit.niso.org/) per a la descripció detallada de les funcions dels signants amb la finalitat de millorar l'ètica, les bones pràctiques i la transparència en les publicacions científiques. Serà responsabilitat de la persona que envie l'article l'assignació precisa dels rols i de la seua veracitat. El manuscrit inclourà, a més de les dades identificatives dels firmants (filiació institucional, correu electrònic, ORCID), un apartat denominat Contribució d'autoria en el qual s'especificaran, per cada persona firmant, els rols (assenyalats en negreta) que els corresponguen d'acord amb la següent llista, incloent tants com siguen necessaris. Este requisit també serà aplicable als articles firmats per una sola persona.

      Conceptualització: Generació d'idees, formulació o desenvolupament dels objectius generals de la investigació.

      Tractament de dades: Activitats de gestió per a anotar (produir metadades), depuració i manteniment de dades de la investigació (inclòs el codi de programació, quan siga necessari per a interpretar les pròpies dades) per al seu ús inicial i la seua posterior reutilització.

      Anàlisi formal: Aplicació de tècniques estadístiques, matemàtiques, computacionals o altres tècniques formals per a analitzar o sintetitzar dades d'estudi.

      Obtenció de fons: Obtenció del suport financer per al projecte que conduïx a aquesta publicació.

      Investigació: Elaboració d'una investigació, realitzant específicament els experiments o la recopilació de dades i/o evidències.

      Metodologia: Desenvolupament o disseny de la metodologia, creació de models.

      Administració de projecte: Responsabilitat en la gestió i coordinació de la planificació i execució de la investigació.

      Recursos: Subministrament de materials d'estudi, reactius, pacients, mostres de laboratori, animals, instrumentació, recursos informàtics o altres ferramentes d'anàlisis.

      Software: Programació, desenvolupament de software, disseny de programes informàtics, implementació de codi informàtic i algorismes de suport, prova dels components de codi existents.

      Supervisió: Responsabilitat de supervisió i lideratge en la planificació i execució de l'activitat investigadora, inclosa la tutoria externa a l'equip principal.

      Validació: Verificació, ja siga com a part de l'activitat o per separat, de la replicabilitat/reproducció general dels resultats, experiments i altres productes de la investigació.

      Visualització: Preparació, creació i/o presentació del treball publicat, específicament la visualització/presentació de dades.

      Redacció – esborrany original: Preparació, creació i/o presentació del treball publicat, concretament la redacció de l'esborrany inicial (inclosa la seua traducció).

      Redacció – revisió i edició: Preparació, creació i/o presentació del treball publicat pels qui integren del grup d'investigació original, concretament revisió crítica, comentari o revisió, incloses les etapes prèvies o posteriors a la publicació.

6. Finançament. Si el treball enviat a la revista prové d’una recerca que ha rebut finançament, caldrà indicar en l’apartat «Agències de suport» l’entitat finançadora, el codi de projecte, etc.
7. Conflicte d'interessos. Les persones autores hauran de fer constar en l'apartat «Comentaris per a l'editor/a» qualsevol vincle d'ordre personal o econòmic que puga ser susceptible d'influir en les conclusions d'un original. En cas que no n'hi haja, hauran d'explicitar que és així.

2 Normes d'estil

El títol del treball, un resum d’entre 250 i 300 paraules i sis paraules clau separades per punt i coma es presentaran en l’idioma original del text i en versions anglesa i espanyola quan estiga redactat en un idioma diferent d’aquests. Per a l’elecció de paraules clau es recomana l’adopció de termes que faciliten la indexació i la recuperació posterior del document. Pel que fa al resum, es recomana que s’estructure la informació com l’article, és a dir, atenent: objectius i abast, metodologia i fonts, resultats i conclusions.

Les cites textuals aniran «entre cometes» amb cometes llatines o angulars («»). Només s’utilitzarà la cursiva en la cita quan es tracte d’un idioma diferent del de la redacció de l’article. Si excedeixen les cinc línies es disposaran en paràgraf a part, sagnat i igualment entre cometes amb cometes llatines.

Els annexos documentals es col·locaran al final del text i caldrà numerar-los i identificar-los amb un títol. Les imatges s’enviaran en format .tiff o .jpg (resolució mínima de 300 ppp) i els mapes i gràfics en format vectorial, amb indicació de fonts i mètodes utilitzats. Els autors i autores es responsabilitzen dels drets d’autor que puguen existir sobre el material gràfic que s’ha fet servir, i caldrà citar, si escau, la procedència i els permisos de reproducció.

Les imatges, dibuixos, fotografies, figures, taules, gràfics, etc. que il·lustren els articles hauran de ser obra dels autors o les autores de l'article, o en cas contrari hauran d'estar lliures de drets o sota llicències Creative Commons que en permeten la reutilització i indiquen els usos que se'n poden fer. Si els autors i les autores utilitzaren imatges, gràfics, etc. protegits per drets d'autor, hauran d'haver sol·licitat i obtingut l'autorització dels creadors o les creadores d'aquestes imatges, gràfics, etc.

3 Citacions i referències

3.1 Citacions

Les cites bibliogràfiques aniran a peu de pàgina, utilitzant superíndexs consecutius en números aràbics seguint els models indicats a continuació:

3.1.1 Documents d’arxiu

Els noms d’arxius només apareixeran complets, al costat de les seues sigles, en la primera cita que els esmente. En les posteriors només apareixeran en sigles:

Sigles de l’Arxiu, Fons o Secció, número de lligall o llibre i expedient i/o foli/s, Nom del document.

Exemples:

¹Arxiu del Regne de València (d’ara endavant ARV), Reial Audiència. Processos 1a part, S/1.748, f. 97v.

²ARV, Reial Audiència, Processos de Madrid, A/177, Escriptura de 31-XI-1589.

3.1.2 Referències a articles publicats en revistes

COGNOMS, volum o número de la publicació, (any de publicació) i pàgina o pàgines citades.

Exemple:

³PLA ALBEROLA, 21/1 (2003): 68.

3.1.3 Referències a llibres

COGNOMS, any de publicació de l’obra, tom o volum i pàgina o pàgines precedides per dos punts.

Exemple:

⁴MESTRE SANCHIS, 1980: 45-56.

En el cas que citem dues obres d’una mateixa autoria publicades en el mateix any, afegirem en minúscula una lletra de l’abecedari a l’any d’edició.

Exemple:

⁵ALBEROLA ROMA, 1984a: 384.

⁶ALBEROLA ROMA, 1984b: 87-92.

Si citem diverses obres d’una mateixa autoria, publicades en anys diferents, se separaran amb un punt i coma sense repetir cognoms.

Exemple:

⁷GIMÉNEZ LÓPEZ, 1999: 251; 2011: 110-116.

Si en una mateixa nota a peu de pàgina citem diversos llibres; separarem les autores i autors amb un punt.

Exemple:

⁸BERNABÉ GIL, 1982: 39-44. IRLES VICENTE, 1996: 289-291.

3.1.4 Referències a capítols de llibres o contribucions en obres col·lectives

COGNOMS, any de publicació, tom o volum, si és el cas, i pàgines.

Exemple:

⁹FERNÁNDEZ ARRILLAGA, 2012: 286-288.

3.1.5 Referències a tesis doctorals inèdites

COGNOMS, any de publicació, tom o volum, si és el cas, i pàgines.

Exemple:

¹⁰PLA ALBEROLA, 1985, vol. 1: 117.

Les remissions a successives obres ja citades es faran de forma abreujada segons és tradició en història: op. cit., ibidem, ibídem, ibid., ib...

3.2 Referències bibliogràfiques

Al final de l’article s’inclourà un apartat titulat «Referències bibliogràfiques» en el qual s’inclourà la totalitat de les autores i autors citats per ordre alfabètic de cognoms, incloent-hi el nom de pila, seguint aquestes pautes:

Si referim diverses obres d’una mateixa autoria, repetirem cognoms i nom per cada obra, ordenades cronològicament, apareixent primer les més antigues.

Si es tracta d’una obra de més de tres autors o autores, només se citen les dades de la primera persona, seguit de et al.

Les referències a recursos electrònics mantenen la mateixa estructura que les publicacions impreses, afegint-hi:

Disponible en: seguit de la direcció URL i la data de consulta [aquesta, entre claudàtors].

En cas de documents que disposen de DOI (Digital Object Identifier), aquest substituirà l’adreça electrònica i l’incorporarà al final amb format d’enllaç, URL completa i segura, sense prefixos, i no caldrà indicar data de consulta. Per a comprovar si les referències bibliogràfiques tenen DOI recomanem utilitzar Simple Text Query de Crossref.

És important que cada referència acabe amb un punt final (llevat de les que aporten DOI), i estiga separada de la següent per una línia en blanc.

Seguint els exemples utilitzats en l’apartat 2.1, la llista final de referències bibliogràfiques quedaria redactada d’aquesta manera:

Alberola Romá, Armando, Jurisdicción y propiedad de la tierra en Alicante (s. XVII y XVIII), Alacant, Universitat d’Alacant, 1984a.

Alberola Romá, Armando, El pantano de Tibi y el sistema de riegos en la huerta de Alicante, Alacant, Instituto Juan Gil-Albert, 1984b.

Alberola Romá, Armando, Mas Galvañ, Cayetano y Die Maculet, Rosario, «Jorge Juan Santacilia en la España de la Ilustración», Alacant, Universitat d’Alacant, 2017. Disponible en: http://www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/jorge-juan-santacilia-en-la-espana-de-la-ilustracion-849024/ [consultat el 2 de juny de 2021].

Bernabé Gil, David, Tierra y sociedad en el Bajo Segura, 1700-1750, Alacant, Universitat d’Alacant, 1982.

Fernández Arrillaga, Inmaculada, «Las crónicas jesuitas de su destierro», en Alexandre Coello de la Rosa, Javier Burrieza Sánchez y Doris Moreno (coords.), Los jesuitas en imperios de ultramar: Siglos XVI-XX, Madrid, Sílex, 2012: 283-292.

Giménez López, Enrique, Gobernar con una misma ley: Sobre la Nueva Planta borbónica en Valencia, Alacant, Universitat d’Alacant, 1999.

Giménez López, Enrique, Felipe V y los valencianos, Valencia, Tirant Humanidades, 2011.

Irles Vicente, María del Carmen, Al servicio de los Borbones: Los regidores valencianos en el siglo XVIII, València, Alfons el Magnànim, 1996.

Mas Galvañ, Cayetano, «La gestión de la catástrofe. Acción estatal y lucha contra la plaga de langosta en las diócesis de Murcia y Orihuela (1756-1758)», Relaciones. Estudios de Historia y Sociedad, 129 (2012): 51-86. Disponible en: http://hdl.handle.net/10045/35186 [consultat el 10 de maig de 2016].

Mestre Sanchis, Antonio, La Ilustración española, Madrid, Arco Libros, 1998.

Pla Alberola, Primitivo J., Conflictos jurisdiccionales en un gran señorío valenciano: El condado de Cocentaina ante la consolidación del absolutismo, Tesi doctoral inèdita, 3 vols., Alacant, Universitat d’Alacant, 1985.

Pla Alberola, Primitivo J., «Las modificaciones de las estructuras administrativas y su incidencia en el estudio de la evolución de la población urbana», Revista de Demografía Histórica, 21/1 (2003): 45-77.

Pradells Nadal, Jesús, «Política, libros y polémicas culturales en la correspondencia extraoficial de Ignacio de Heredia con Manuel de Roda (1773-1781)», Revista de Historia Moderna, 18 (1999-2000): 125-222. https://doi.org/10.14198/RHM1999-2000.18.07