Justicia y sociedad en la Cataluña de los Austrias: magistrados y linajes nobiliarios

Autores/as

  • Miguel Ángel Martínez Rodríguez Universitat de Barcelona, España

DOI:

https://doi.org/10.14198/RHM2014.32.03

Palabras clave:

Magistrados, Justicia, Orígenes sociales, Experiencia profesional, Cataluña, Siglos XVI-XVII

Resumen

El objetivo de este artículo es resituar nuestros conocimientos sobre los magistrados catalanes para poder ofrecer un primer estado de la cuestión sobre los mismos. Esfuerzo que por su novedad implica una serie de dificultades que no podemos obviar. Relacionar el papel social y político de los magistrados es siempre difícil; más que considerar sólo su dimensión estrictamente judicial. Incorporar a todo ello la faceta cultural enriquece y complica la capacidad de extraer conclusiones sugestivas para aumentar así nuestra comprensión del funcionamiento de la justicia y el papel de la misma en el diseño y funcionamiento del tejido social catalán de los siglos XVI y XVII.

Citas

Arrieta Alberdi, Jon, El Consejo Supremo de Aragón (1494-1707), Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1994.

Arrieta Alberdi, Jon, «La disputa en torno a la jurisdicción real en Cataluña (1585-1640): de la acumulación de la tensión a la explosión bélica», en Pedralbes. Revista de Historia Moderna, 15 (1995): 33-93. Disponible en: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101398

Bosch, Andreu, Sumari, índex o epítoe dels admirables i nobilíssims Títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, Perpinyà, Barcelona, Curial 1974.

Campaner y Fuertes, Álvaro, Cronicón mayoricense, Palma de Mallorca, Edic. de Ayer, 1967.

Canet Aparisi, Teresa, La audiencia valenciana en la época foral moderna, Valencia, Edicions Alfons el Magnànim, 1986.

Carrillo, Martín, Relación al rey Don Philipe nuestro señor del nombre, sitio, planta, conquistas, christiandad, fertilidad, ciudades, lugares y gouierno del reyno de Sardería Barcelona, en casa de Sebastian Matheuad, 1612. Disponible en: http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000115773

Colás Latorre, Gregorio y Salas Ausens, José Antonio, Aragón en el siglo XVI. Alteraciones sociales y conflictos políticos, Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 1982.

Egea Fernández, Joan y Gay Escoda, Josep Maria, «Eficàcia de les normes a la tradició jurídica catalana des de la baixa Edat Mitjana fins al decret de Nova Planta», Revista Jurídica de Catalunya, 78/2 (1979): 249-294 y 78/3 (1979): 505-586.

Elliott, John H., La revolta catalana, Barcelona, Crítica, 1966.

Fargas Peñarroya, Mª Adela, Familia i poder a Catalunya, 1516-1626: les estratègies de consolidació de la classe dirigent, Barcelona, Fundació Noguera, 1997.

Fayard, Janine, Los miembros del Consejo de Castilla (1621-1745), Tres Cantos, Siglo XXI, 1982.

Ferrer i Nogués, Francesc, Comentarius analyticus ad constitutionem ex insignioribus Principatus Cathaloniae primam, sub titulo soluto matrimonio, incipientem Hac nostra. Lérida, Margarita Anglada y Andreu Llorenç impr., 1629. Disponible en: http://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=455249

Ferro Pomà, Víctor, El dret públic català. Les institucions catalanes abans del decret de Nova Planta, Barcelona, EUMO, 1987.

Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 8: Compo-Deme, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1987.

Juan Vidal, Josep, El sistema de gobierno en el Reino de Mallorca (siglos XV-XVIII), Palma de Mallorca, El Tall, 1996.

Lalinde Abadía, Jesús, La institución virreinal en Cataluña, 1474-1716, Barcelona, Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1964.

Lalinde Abadía, Jesús, «Vida judicial y administrativa en el Aragón barroco», Anuario de Historia del Derecho Español, 51 (1981): 419-522. Disponible en: https://www.boe.es/publicaciones/anuarios_derecho/articulo.php?id=ANU-H-1981-10041900522

Martínez Rodríguez, Miquel Àngel, «Aproximació a l’estudi d’una familia catalana als segles XVI-XVII: Els Meca», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 13-2 (1993): 255-262. http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101273

Martínez Rodríguez, Miquel Àngel, «La projecció social dels Ninot», Recull. Associació Cultural Baixa Segarra, 4 (1996): 89-97. Disponible en: http://www.raco.cat/index.php/RecullACBSegarra/article/viewArticle/206024/0

Martínez Rodríguez, Miquel Àngel« Els oïdors de la Sala Tercera de l’Audiència de Catalunya, a la segona meitat del segle XVII», Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 20 (2002): 205-228.

Martínez Rodríguez, Miguel Ángel, Els magistrats de la Reial Audiencia de Catalunya a la segona meitat del segle XVII, Barcelona, Fundació Noguera, 2006.

Martínez Rodríguez, Miquel Àngel, La mitjana noblesa catalana a la darreria de l’etapa foral, Barcelona, Fundació Noguera, 2010.

Miletti, Marco Nicola, «Ordine legale e potere giurisdizionale. Arbitrio e giustizia nella Napoli austríaca», Frontiera d’Europa, III/2, (1997): 17-79.

Molas Ribalta, Pere, Familia i política al segle XVI català, Barcelona, Rafael Dalmau, 1990.

Molas Ribalta, Pere, Catalunya i la Casa d’Àustria, Barcelona, Curial, 1996.

Molas Ribalta, Pere, «Magistrats catalans a la Itàlia espanyola», en Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 18-2 (1998): 213-220. http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101529/152320

Molas Ribalta, Pere, La Audiencia borbónica del Reino de Valencia (1707-1834), Alicante, Universidad de Alicante, Alicante, 1999.

Morales Roca, Francisco José, Próceres habilitados en Cortes del Principado de Cataluña, 1599-1713, Madrid, Hidalguía, 1983.

Pérez Samper, María de los Ángeles, «La formación de la nueva Real Audiencia de Cataluña (1715-1718)», en Pere Molas Ribalta, et al., Historia social de la Administración española. Estudios sobre los siglos XVII y XVIII, Barcelona, CSIC, 1980: 183-246.

Pérez Samper, María de los Ángeles, «Los Regentes de la Real Audiencia de Cataluña (1716-1808)», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 1 (1981): 211-252. Disponible en: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/100279

Pérez Samper, María de los Ángeles, «La Real Audiencia de Catalunya durante la Guerra de la Independencia», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 2 (1982): 177-209. Disponible en: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/100403/151477

Pérez Samper, María de los Ángeles, «La Audiencia de Cataluña en la Edad Moderna», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 13-14 (1995): 51-71. http://dx.doi.org/10.14198/RHM1995.13-14.03

Planes i Albets, Ramon, «El contracte d’edició de De Officio Iudicis et Advocati (Barcelona, 1639) de Joan Pau Xamar», en Arxiu de Textos Catalans Antics, 26 (2007): 651-655. Disponible en: http://www.raco.cat/index.php/ArxiuTextos/issue/view/11813/showToc

Porta i Bergadà, Antoni, La victòria catalana de 1705, Barcelona, Pòrtic, 1984.

Prest, Wilfrid R., The Rise of the Barristers, Oxford, Oxford Univ. Press, 1986.

Ramon, Josep, Consiliorum una cum sententis et decisionibus Audientiae Regiae Principatus Cathaloniae, Barcelona, Tipographia Stephani Liberòs, 1628. Disponible en: https://archive.org/details/bub_gb_MXVGTTBOSz0C

Sánchez Marcos, Fernando, «El Parlamento de Cataluña de 1653», Les Corts a Catalunya: Actes del Congrès d’Història Institucional, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1991: 182-189.

Savall y Dronda, Pascual y Penen y Debesa, Santiago, Fueros, observaciones y actos de Corte del Reino de Aragón…, Zaragoza, Establ. Tipográf. Francisco Castro y Bosque, 1866. Disponible en: http://www.cortesaragon.es/fondoHistorico/i18n/consulta/registro.cmd?id=1329

Serra i Puig, Eva, «Els Guimerà, una noblesa de la terra», Recerques, 23 (1990): 9-36. Disponible en: http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137670/241482

Serra i Puig, Eva, Secrets Públics de Gaspar Sala, i altres textos, Barcelona, Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, 1995.

Simón Tarrés, Antoni, Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1999.

Sobrequés i Vidal, Santiago, Història de la producció del dret català fins al Decret de Nova Planta, Girona, Universitat de Girona, 1978.

Tatjer Prat, Mª Teresa, La Audiencia Real en la Corona de Aragón: Orígenes y primera etapa de su actuación (s. XIII y XIV), Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2009.

Vico, Francisco, Historia general de la Isla y Reino de Sardeña, Barcelona, Lorenço Déu, 1639.

Xammar, Juan Pablo, De officio iudicis et advocati liber unus. Barcelona, Jaume Romeu, 1639. Disponible en: https://hdl.handle.net/2027/ucm.5323531490

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

30-10-2014

Cómo citar

Martínez Rodríguez, M. Ángel. (2014). Justicia y sociedad en la Cataluña de los Austrias: magistrados y linajes nobiliarios. Revista De Historia Moderna, (32), 61–81. https://doi.org/10.14198/RHM2014.32.03

Número

Sección

Dossier monográfico