La política insaculadora de Carlos III, el archiduque, en Cataluña (1705-1711)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/rhm.27043

Palabras clave:

Archiduque Carlos III, Insaculación, Cataluña, Consell de Cent, Diputació del General, Guerra de Sucesión

Resumen

A principios de 1707 la ciudad de Manresa protestaba a Carlos III, el archiduque, porque había mandado insacular en la ciudad a personas que no tenían las cualidades requeridas por las constituciones municipales. Siguiendo el parecer de la Real Audiencia, el monarca reconocía su error y aceptaba las indicaciones del municipio sobre las listas, reservándose únicamente «la facultad de insacular en los lugares que vacan por falta de sujetos que tengan las calidades, dándoles permisos que desde ahora procediesen a la extracción de consellers y otros oficios». Este episodio muestra que la capacidad que tenía de manipular los nombramientos de la primera insaculación de los municipios catalanes no era absoluta, pues estaba limitadas por las normativas municipales. Esto, a la vez, parece cuestionar la visión tradicional que se ha tenido sobre la política municipal que llevó a cabo Carlos III durante los años de su reinado en Cataluña. Josep M. Torras Ribé consideraba que, a pesar de la falta de estudios, los datos recogidos parecían mostrar la existencia de una «decidida política intervencionista» del monarca austríaco en las insaculaciones municipales catalanas. El objetivo de este trabajo es avanzar en la línea de trabajo planteada por Torras Ribé: aportar nuevos datos sobre la política insaculatoria de Carlos III el archiduque en Cataluña para conocer mejor su alcance, su funcionamiento y algunas particularidades. Ello es posible a partir de la documentación conservada en el Archivio di Stato de Nápoles y en el Archivo Histórico Nacional, poco trabajada hasta el momento y que proporcionan una luz nueva.

Financiación

Grup d'estudi de les institucions i de les cultures polítiques (segles XVI-XXI) (2017 SGR 1041) , Grupo de investigación España y Francia: intereses dinásticos e intereses nacionales (1701-1733). (PGC2018-097737-B-I00)

Citas

Alabrús Iglesias, Rosa, Escrits polítics del segle XVIII. Tom IV. Vic, Eumo 2006.

Albareda Salvadó, Joaquim, «Les Corts de 1701-1702 i 1705-1706. La represa del constitucionalisme», en Constitucions, capítols i actes de Cort 1701-1702, 1705-1706, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006: XVII-XLV.

Albareda Salvadó, Joaquim, La Guerra de Sucesión de España (1700-1714), Barcelona, Crítica, 2010.

Albareda Salvadó, Joaquim, «Political participation in Catalonia: forma Zenith to Supression», en Joaquim Albareda y Manuel Herrero (eds.), Political representation in the Ancien Régime, London, Routledge, 2019: 213-230.

Albareda Salvadó, Joaquim y Martí Fraga, Eduard, «Pròleg: La Generalitat entre 1701 i 1714», en Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. X, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2007: IX-XXXV.

Alfaro Pérez, Francisco J., «La elección de cargos concejiles en los municipios españoles del Antiguo Régimen: el sistema insaculatorio en las coronas de Castilla y de Aragón (siglos XV a XIX)», en Encarnación Jarque (coord.), El concejo en la Edad Moderna: poder y gestión de un mundo en pequeño. Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 2016: 43-74.

Alfaro Pérez, Francisco J. y Domínguez Cavero, Begoña, «La organización municipal de Navarra en el antiguo régimen (1512-1841): el sistema inseculatorio y su relación con Aragón», Revista de historia Jerónimo Zurita, 75 (2000): 7-36. Disponible en https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/23/11/1alfaro.pdf [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Arnall Juan, M. Josepa y Gironella Delgà, Anna, Lletres Reials a la ciutat de Girona (1517-1713), Barcelona, Fundació Noguera, 2005, Vol. 4.

Bernabé Gil, David, Élites de poder y administración municipal en una ciudad valenciana: Orihuela en la época foral moderna, Tesis doctoral, Alicante, Universitat d'Alacant, 1988). Disponible en: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/3294 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Bernabé Gil, David, «Els procediments de control reial sobre els municipis valencians (segles XVI-XVII)», Recerques, 38 (1999): 27-46. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137763.275-276. [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Bernabé Gil, David, «Insaculación, oligarquía e intervencionismo regio en la villa de Xixona (ss.XVI-XVII)» Revista de Historia Moderna, 19 (2001): 79-122. DOI: https://doi.org/10.14198/RHM2001.19.04

Bernabé Gil, David, Privilegios de insaculación otorgados a municipios del Reino de Valencia en Época Foral, Alicante, Diputación de Alicante, 2012.

Bernabeu Galbis, Alfred, Ontinyent, vila reial, Ontinyent, Ajuntament d’Ontinyent, 1992.

Bringué Portella, Josep M. et alia, «Els comuns a les Corts Generals del segle XVIII» en Mercè Morales, Mercé Renom y Mamés Cisneros (coords.), Actes del Congrés l'Aposta Catalana a la Guerra de Successió (1705-1707), Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2007: 203-216.

Camprubí Pla, Xevi, «La circulació de la informació entre Vic i Barcelona durant la Guerra de Successió», Ausa, 174 (2014): 863-889. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/285310 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Capdeferro Pla, Josep, Joan Pere Fontanella (1575-1649), un advocat de luxe per a la ciutat de Girona, Tesis doctoral, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2010. Disponible en: https://www.tdx.cat/handle/10803/7324#page=1 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Casals Bergés, Quintí, Polítics de Lleida: el poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868), Lleida, Universitat de Lleida, 2002.

Cerro Nargánez, Rafael, «La nómina de los Alcaldes Mayores de Cataluña (1717-1834)», Ius fugit, 8-9 (1999): 45-74. Disponible en: https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/19/98/03cerronarganez.pdf [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Cerro Nargánez, «La llei del rei a Catalunya: els alcaldes majors d'Agramunt durant el regnat de Felip V», Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 29 (2011): 219-252. Disponible en: https://raco.cat/index.php/EHDAP/article/view/288206 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Escartí Soriano, Vicent Josep, El diario (1700-1715) de Josep Vicent Ortí i Major. Estudi i edició, Valencia, Bancaixa, 2007.

Fàbregas Roig, Josep, «Joan Kies, un comerciant en el trànsit dels segles XVII al XVIII», Estudis d’història agrària, 26 (2014): 35-52. Disponible en: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/291147 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Felipo Orts, Amparo, Insaculación y élites de poder en la ciudad de Valencia, Valencia, Generalitat Valenciana, 1996.

Ferro Pomá, Víctor, El Dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic, Eumo, 1987.

Florensa Soler, Núria, «La insaculación pactada», Pedralbes 13/1 (1993): 447-456. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101141 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Florensa Soler, Núria «Insaculats a diputats i oïdors de la Diputació del General per les bosses de Tarragona a l’albada de la Guerra dels Segadors», en Manuel Güell y Joan Rovira (eds.), L’home i l’historiador. Miscel·lània en homenatge a Josep M. Recasens i Comes, Tarragona, Port de Tarragona, 2007: 175-186.

García Cárcel, Ricardo, Felipe V y los españoles, Barcelona, Plaza & Janés, 2002.

García Marín, José M., El oficio público en Castilla durante la Baja Edad Media, Sevilla, Universidad de Sevilla, 1974.

Jarque Martínez, Encarna y Salas Auséns, José Antonio, «Monarquía, comisarios insaculadores y oligarquías municipales en el Aragón de la segunda mitad del siglo XVII». Revista de historia moderna, 19 (2001): 239-268. https://doi.org/10.14198/RHM2001.19.09

Lalinde Abadía, Jesús, Los medios personales de la gestión del poder público en la historia de España, Madrid, Instituto de Estudios Administrativos, 1970.

León Sanz, Virginia, Entre Austrias y Borbones. El Archiduque Carlos y la monarquía de España 1700-1714, Madrid, Sigilo, 1993.

León Sanz, Virginia, Carlos VI, el emperador que no pudo ser rey de España, Madrid, Aguilar, 2003.

Llovet Verdura, Joaquim, Mataró, 1680-1719: El pas de vila a ciutat i a Cap de Corregiment, Mataró, Caixa d’Estalvis de Mataró, 1966.

Llovet Verdura, Joaquim, «Mataró i la Guerra de Successió. Un manuscrit inèdit». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 36 (1990): 4-16. Disponible en: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/115841 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Llovet Verdura, Joaquim, Mataró: dels orígens de la vila a la ciutat contemporàni, Mataró, Caixa d'Estalvis Laietana, 2000.

Martí-Fraga, Eduard, La Conferència dels Tres Comuns i el Braç Militar, Tesis doctoral, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2008a.

Martí-Fraga, Eduard, La Conferencia de los Tres Comunes (1697-1714). Una institución decisiva en la política catalana, Lleida, Milenio, 2008b.

Martí-Fraga, Eduard, La classe dirigent catalana, Barcelona, Fundació Noguera, 2009.

Martí-Fraga, Eduard, «L’organització política de la resistència de Barcelona» en Núria Sallés y Conxita Mullfulleda (eds.), Actes del Congrés Internacional els Tractats d’Utrecht, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2015: 327-340.

Martí-Fraga, Eduard, «La nobleza catalana en la Época Moderna», en Antonio Álvarez-Ossorio, Roberto Quirós y Cristina Bravo (eds.), Las noblezas de la monarquía de España, 1556-1725, Madrid, Marcial Pons, 2024a.

Martí-Fraga, Eduard, «La representación del ‘hombre común’ en Cataluña durante el gobierno de Carlos III, el archiduque» Mélanges de la Casa Velázquez, 2024b [en prensa].

Martínez Rodríguez, Miquel Àngel, «La projecció social dels Ninot», Recull 4 (1996): 89-97. Disponible en: https://raco.cat/index.php/RecullACBSegarra/article/view/206024 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Martínez Shaw, Carlos y Alfonso Mola, Marina, Felipe V, Madrid, Arlanza, 2001.

Miró Baldrich, Ramon «Els paers cerverins entre els anys 1400 i 1719», Miscel·lania Cerverina, 9 (1994): 147-172. Disponible en: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/136848/187113 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Passola Tejedor, Antoni, Oligarquia i poder a la Lleida dels Àustria, Lleida, Pagés, 1997a.

Passola Tejedor, Antoni, La historiografía sobre el muncipio en la España Moderna, Lleida, Universitat de Lleida, 1997b.

Pedrals Costa, Xavier, «Berga, una población botiflera?» L’Erol: revista cultural del Berguedà, 121 (2014): 53-60. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/280038 [consultado el 15 de septiembre 2023].

Polo Martín, Regina, «Los Reyes Católicos y la insaculación en Castilla» Studia historica. Historia medieval, 17 (1999): 137-197. Disponible en: https://revistas.usal.es/uno/index.php/Studia_H_Historia_Medieval/article/view/4478 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Porres Marijuán, Rosario, «Oligarquías y poder municipal en las villas vascas en tiempos de los Austrias» Revista de Historia Moderna, 19 (2001): 313-354. https://doi.org/10.14198/RHM2001.19.11

Puig Bordera, Eduard, Intervenció reial i resistència institucional: el control polític de la Diputació del General i del Consell de Cent de Barcelona, 1654-1705, Tesis doctoral, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2011. Disponible en: https://www.tdx.cat/handle/10803/78938#page=1 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Quirós Rosado, Roberto, Monarquía de Oriente. La corte de Carlos III y el gobierno de Italia durante la guerra de Sucesión Española, Madrid, Marcial Pons, 2017.

Roig Vidal, Joan, «La guerra de Successió a la nostra vila», Raïls, 20 (2003): 65-69. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Rails/article/view/26920 [consultado el 15 de septiembre 2023].

Sanabre Sanromá, Josep, La Acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía europea (1640-1659), Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1956: 424-426.

Sánchez Marcos, Fernando, «El autogobierno perdido en 1652: el control por Madrid de la vida política en Cataluña durante el virreinato de Don Juan de Austria (1653-1656)», Pedralbes, 2 (1983): 101-125. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/100399 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Sanz Camañes, Porfirio, Política, hacienda y milicia en el Aragón de los últimos Austrias entre 1640-1680, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1997.

Serra Puig, Eva, «Catalunya després de 1652: recompenses, censura i repressió», Pedralbes, 17 (1997): 191-216. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101434 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Serra Puig, Eva, «El pas de rosca en el camí de l’austriacisme», en Joaquim Albareda (ed.), Del patriotisme al catalanisme, Vic, Eumo, 2001: 71-104.

Serra Puig, Eva, «Una alternativa nacional sota l’aparença de conflicte dinàstic», en Mercè Morales, Mercé Renom y Mamés Cisneros (coords.), Actes del congrés l’aposta catalana a la Guerra de Successió (1705-1707), Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2007: 509-518.

Serra Puig, Eva, «Introduccció», en Eva Serra (coord.), Els llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714), Vol. 1., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015: 7-55.

Serra Puig, Eva (ed. lit.), Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del Braç Reial, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2022.

Serra Rotés, Rosa, «Josep Viladomar i Boix. Capitost botifler de Berga, veguer de Barcelona i corregidor de capa i espasa de Vilafranca», L’Erol: revista cultural del Berguedà, 121 (2014): 92-98, Disponible en: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/280048 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Serra Sellarés, Francesc, «El Setge de Cardona de 1711», Dovella, 109 (2012): 5-6. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/256874 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Serra Sellarés, Francesc y Cases Ibáñez, Adrià, «Els combatents osonencs de la Guerra de Successió», Ausa, 26/174 (2014): 1247-1257. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/285323 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Simón Tarrés, Antoni, Del 1640 al 1705, València, Universitat de València, 2011.

Torras Ribé, Josep M., Els municipis catalans de l’antic règim (1453-1808), Barcelona, Curial, 1983a.

Torras Ribé, Josep M., «Aproximació a la problemática civil de la guerra de Successsió a Catalunya. La política municipal de l’Arxiduc Carles d’Austria (1705-1711)», Recerques, 13 (1983b): 27-43. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137596 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Torras Ribé, Josep M., «El procediment electoral per insaculació en el municipi d’Igualada (1483-1714)», Miscellanea Aqualatensia, 3 (1983c): 101-132. Disponible en: https://raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/129883 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Torras Ribé, Josep M., «El control polític de les insaculacions del Consell de Cent (1652-1700)», Pedralbes, 13/1 (1993): 457-468. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101144 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Torras Ribé, Josep M., «La desnaturalización del procedimiento insaculatorio en los municipios aragoneses bajo los Austrias», Studia historica. Historia moderna, 15 (1996): 243-258. Disponible en: https://revistas.usal.es/uno/index.php/Studia_Historica/article/view/2786 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Torras Ribé, Josep M., La Guerra de Successió i els setges de Barcelona, Barcelona, Rafael Dalmau 1999.

Torras Ribé, Josep M., «Proselitismo y depuraciones en el reclutamiento de los primeros regidores borbónicos de Cataluña (1707-1718)» en Manuel García Hurtado et alia, El mundo urbano en el siglo de la ilustración, Vol. 2, T. 2, Santiago de Compostela, Xunta de Galicia, 2009: 699-714.

Torras Ribé, Josep M., «De jurats a regidors. L’Ajuntament borbònic de Girona en el segle XVIII», en El govern de la Ciutat (I): de la Gerunda romana (segle I aC) a la Girona borbònica (segle XVIII), Girona, Ajuntament de Girona, 2011: 133-173.

Torras Ribé, Josep M., «Continuitats i reculades en la història municipal catalana en el tombant dels segles XVII y XVIII», en Jaume Dantí (coord.), L’articulació del territori a la Catalunya moderna, Barcelona, Rafael Dalmau, 2015: 253-290.

Verde Llorente, Joaquim, Participació i representació polítiques a la Catalunya dels inicis del segle XVIII: Universitats locals, Cort general i Diputació del General, Tesis doctoral, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2021. Disponible en: https://www.tdx.cat/handle/10803/672756 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Vidal Pla, Jordi, «La Guerra de Successió al Penedès. Reflexions i aportacions documentals», Del Penedès, 30 (2014): 7-28, Disponible en: https://raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/296550 [consultado el 15 de septiembre de 2023].

Villamarín Gómez, Sergio, Castellón de la Plana 1700-1710. Último consistorio foral, Guerra de Sucesión y Nueva Planta, Valencia, Universidad Valencia, 2014.

Voltes Bou, Pedro, Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria (1705-1714), 3 vols., Barcelona, Instituto Municipal de Historia de Barcelona, 1963.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

08-07-2024

Cómo citar

Martí-Fraga, E. (2024). La política insaculadora de Carlos III, el archiduque, en Cataluña (1705-1711). Revista De Historia Moderna, (42), 324–350. https://doi.org/10.14198/rhm.27043